Fruita



  

La fruita és el conjunt de fruits comestibles que s’obtenen de plantes silvestres o conreades, posseïxen un sabor i aroma intensos i presenten unes propietats nutritives diferents. Segons la llavor que contingui la fruita, es classifiquen en fruites d’os que són aquelles que tenen una llavor gran i de pela dura. Les fruites de llavor són les fruites que tenen diverses llavors petites i de pela menys dura.
Les fruites de gra són aquelles fruites que tenen infinitat de minúscules llavors.
 

Les fruites es classifiquen de diverses maneres. Segons com sigui el temps des de la seva recol·lecció es classifiquen en:
 
  • Fruita fresca si el consum es realitza immediatament o als pocs dies de la seva collita.
  • Fruita seca és la fruita que després d’un procés de dissecació es pot consumir als mesos.
  • Altres grups de fruita són la fruita cítrica, la fruita tropical, la fruita del bosc i els fruits secs.
 
Segons el procés de maduració es classifiquen en:
 

-Fruites climàtiques les quals sofreixen bruscament la pujada del clima.

-Fruites no climàtiques són les quals presenten una pujada del clima lentament i de forma atenuada.
 
Botànicament les fruites es clasifiquen en:
 
  • Fruita simple: es desenvolupen a partir d’un solo pistil.
  • Fruita agregada: es desenvolupen a partir de diversos pistils independents que donen origen a petites fruitetes.
  • Fruita complexa: es desenvolupen a partir d’un conglomerat de flors que posseeixen múltiples ovaris, cadascun d’ells procedent d’una flor distinta.
 
Composició de la fruita:
 
Aigua: més del 80% i fins al 90% de la composició de la fruita és aigua. A causa de aquest alt percentatge d’aigua i a les aromes de la seva composició, la fruita és molt refrescant.
 
Glúcids: entre el 5% i el 18% de la fruita està formada per carbohidrats. El contingut pot variar des d’un 20% en el plàtan fins a un 5% en el meló, síndria i maduixes. Les altres fruites tenen un valor mig d’un 10%. El contingut en glúcids pot variar segons l’espècie i també segons l’època de recol·lecció. Els carbohidrats són generalment sucres simples com fructosa, sacarosa i glucosa, sucres de fàcil digestió i ràpida absorció. En la fruita poc madura ens trobem, midó, sobretot en el plàtan que amb la maduració es converteix en sucres simples.
 
Fibra: aproximadament el 2% de la fruita és fibra dietètica. Els components de la fibra vegetal que ens podem trobar en les fruites són principalment pectines i hemicel·lulosa. La pell de la fruita és la qual posseïx major concentració de fibra, però també és on ens podem trobar amb alguns contaminants com restes de insecticides, que són difícils d’eliminar si no és amb el pelat de la fruita. La fibra soluble o gelificant com les pectines formen amb l’aigua barreges viscoses. El grau de viscositat depèn de la fruita de la qual procedeixi i del grau de maduració. Les pectines ocupen per tant un paper molt important en la consistència de la fruita.
 
Vitamines: com els carotens, vitamina C, vitamines del grup B. Segons el contingut en vitamines podem fer dues grans grups de fruites:

Riques en vitamina C: contenen 50 mg/100. Entre aquestes fruites es troben els cítrics, també el meló, les maduixes i el kiwi.

Riques en vitamina A: són riques en carotè com els albercocs, préssec i prunes.
 
Sals minerals: igual que les verdures, les fruites són riques en potasi, magnesi, ferro i calci. Les sals minerals són sempre importants però sobretot durant el creixement per a la osificació. El mineral més important és el potasi. Les quals són més riques en potasi són les fruites d’os com l’albercoc, cirera, pruna, préssec, etc.
 
Valor calòric: vindrà determinat per la seva concentració en sucres, oscil·lant entre 30-80 Kcal/100g. Com excepció tenim fruites grasses com l’alvocat que posseïx un 16% de lípids i el coco que arriba a tenir fins a un 60%. L’alvocat conté àcid oleic que és un àcid gras monoinsaturat, però el coco és ric en greixos saturats com l’àcid palmític. Al tenir un alt valor lipídic tenen un alt valor energètic de fins a 200 Kilocalories/100grams. Però la majoria de les fruites són hipocalòriques pel que fa al seu pes.
 
Proteïnes i greixos: els compostos nitrogenats com les proteïnes i els lípids són escassos en la part comestible de les fruites, encara que són importants en les llavors d’algunes d’elles. Així el contingut de greix pot oscil·lar entre 0,1 i 0,5%, mentre que les proteïnes pot estar entre 0,1 i 1,5%.
 
Aromes i pigments: la fruita conté àcids i altres substàncies aromátiques que al costat del gran contingut d’aigua de la fruita fa que aquesta sigui refrescant. El sabor de cada fruita vindrà determinat pel seu contingut en àcids, sucres i altres substàncies aromátiques. L’àcid màlic predomina en la poma, l’àcid cítric en taronges, llimones i mandarines i l’àcid tartàric en el raïm. Per tant els colorants, les aromes i els components fenòlics astringents encara que es troben en molt baixes concentracions, influïxen de manera crucial en l’acceptació organolèptica de les fruites.