Pebrot


 

El pebrot pertany a la família de les Solanáceas, igual que el tomàquet, la patata i l'albergínia, però el pebrot en concret és del gènere Capsicum.
És una de les hortalisses més populars. Es pot conrear, a part d'en l'hort, en una terrassa o jardí, sempre en testos i amb la condició que els del sol, és molt important.


Forma un arbust que arriba a els 50 centímetres d'altura i fins a 2 metres les varietats d'hivernacle.
 
Origen del pebrot:
 

El pebrot és originari de la zona de Bolívia i Perú, on a més de l'espècie Capsicum annuum L. es conreaven almenys altres quatre espècies.

Va Ser portat al Vell Món per Colón en el seu primer viatge en 1493. En el segle XVI ja s'havia difós el seu cultiu a Espanya, des d'on es va distribuir a la resta d'Europa i del món amb la col·laboració dels portuguesos.

La seva introducció a Europa va suposar un avanç culinari, ja que va venir a complementar o a substituir fins i tot anar a altre condiment molt utilitzat: el pebre negre (Piper nigrum L.).
 
Característiques del pebrot:
 
-Color: els pebrots que consumim habitualment són vermells i verds, però també els hi ha de color groc, violeta fins a negres.
 
-Sabor: el seu sabor pot ser picant o dolç, depenent sempre de la seva varietat.
 
Valors nutritius del pebrot:
 
El pebrot és una bona font de fibra i, com la resta de verdures, el seu contingut proteic és molt baix i pràcticament no conté grasses. Són una bona font de carotens, entre els quals es troba la capsantina, pigment amb propietats antioxidants que aporta el característic color vermell a alguns dels pebrots. Contenen també:
 
-Aigua: l'aigua és principalment el component del pebrot.
 
-Hidrats de carboni: després de l'aigua, els hidrats de carboni són el major component del pebrot, això fa que sigui una hortalissa de poques calories.
 

-Vitamines: 

Vitamina C: els pebrots són molt rics en Vitamina C, sobretot els de color vermell. De fet, arriben a contenir més del doble de la qual poden tenir la taronja o les maduixes. La vitamina C, a més de ser un potent antioxidant, intervé en la formació de col·làgen, glòbuls vermells, ossos i dents, al mateix temps que afavoreix l'absorció del ferro dels aliments i augmenta la resistència enfront de les infeccions.

 

Vitamina A: també és destacable el seu contingut de provitamina A (beta-carotè i criptoxantina) que l'organisme transforma en vitamina A, la qual és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunològic.

 

Vitamina E: converteixen al pebrot en una important font d'antioxidants, substàncies que cuiden i beneficien a la nostra salut.

 

Vitamina B: en menor quantitat estan presents altres vitamines del grup B com la B6, B3, B2 i B1. Els folatos intervenen en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d'anticossos del sistema immunològic.
 

-Minerals:

Potasi: cap destacar la presència d'aquest mineral. És necessari per a la transmissió de l'impuls nerviós, l'activitat muscular i regula el balanç d'aigua dintre i fora de la cèl·lula.

 

Magnesi: en menor proporció està present en el pebrot el magnesi, el qual es relaciona amb el funcionament de l'intestí, nervis i músculs. Ajuda a la formació d'ossos i dents.

 

Fòsfor: juga un paper important en la formació d'ossos i dents, igual que el magnesi i el calci.

 
 
Varietats de pebrot:
 

Els pebrots, suporten molt bé les altes temperatures, però són sensibles al fred. Per això el seu cultiu es dóna d'estiu a tardor, encara que gràcies a la producció en hivernacle estan disponibles en el mercat durant tot l'any.

Existeixen 4 grans grups de pebrots:

 

                                        Pebrots dolços

 

  
Els pebrots dolços poden ser vermells, grocs o verds, de forma i grandària diferents. Dintre d'aquest grup s'inclouen dos pebrots:
 
-Pebrot morrón: és una varietat gruixuda, carnosa i de gran grandària. La seva pell vermella brillant és llisa i sense taques, la seva carn és ferma i la seva tija verda i rígid. Té un sabor suau, de manera que es pot consumir cru i rostit o com ingredient de guisats i estofats. Es comercialitza fresc, dessecat i en conserva.
 
-Pebrot dolç italià: la forma d'aquest pebrot és allargada, fina i la pell és d'un color verd brillant que es torna vermell conforme madura.
 
Pebrots picants
 
-Pebrot del Piquillo: és originari de Lodosa (Navarra) i sol comercialitzar-se en conserva. La seva pell és d'un vermell intens. És una varietat carnosa, compacta, consistent i de teixidura turgent però fina. El seu sabor és picant, encara que els hi ha d'un sabor més dolç.
 
-Pebrot del Padró: originari de Padró (Galícia). És de petita grandària i forma allargada, cònica i lleugerament rugosa. Es consumeix verd i fresc i presenta un sabor una miqueta picant.
 
-Pebrot de Gernika: es produeix i envasa al País Basc. És un fruit petit, de color verd, estret i allargat, que habitualment es consumeix sobretot fregit.
 
Pebrots quadrats
 

Són pebrots uniformes i de carn gruixuda, en aquest grup trobem els següents pebrots:

 

-Pebrot Maravilla de California.

-Pebrot Sitaki.

-Pebrot Salsa
 
Pebrots allargats o rectangulars
 

És el grup de pebrots més benvolgut. Pertanyen a aquest grup:

 

-Pebrot de Reus.

-Pebrot de Lamuyo.