Verdures
![]() |
Les verdures són hortalisses en les quals la part comestible són els òrgans verds de la planta, tal com poden ser les tiges, les fulles, etc. i que formen part de l’alimentació humana. Gairebé totes elles, són de baix contingut en greixos i calories, representant a més fonts de vitamines, minerals, fibra i hidrats de carboni. Per regla general es denomina així a qualsevol planta comestible (generalment conreada), la definició del que és verdura és d’ús més popular que científic i està relacionada a diverses interpretacions culturals. Des d’un punt de vista culinari, les plantes (o els seus fruits) que posseeixen un sabor no-dolç
|
|
|
(llevat d’algunes excepcions) es consideren verdures. |
||
| Valors nutritius de les verdures: | ||
|
Les verdures posseeixen una baix contingut de proteïna (20%) i de greix, tenen baix contingut calòric: entre els 20 Kcal./100g dels espàrrecs fins als 60 Kcal./100g de les faves. Les vitamines (generalment A i C) i minerals, i la fibra (cel·lulosa, hemicel lulosa i lignina), la resta és 80% d’aigua, posseeixen quantitats de calci entre 50-150 mg/100g (bledes, enciam, espinacs), la majoria dels vegetals contenen molt de potassi i poc sodi. Les verdures són molt saludables, perquè ens aporten molts micronutrients que actuen sinèrgicament com antioxidants i que protegeixen de diverses malalties cròniques, tant cardiovasculars, com del càncer (càncer de pròstata, càncer de còlon), i igualment ajuda a mantenir la salut de teixits com pell i mucoses del cos. |
||
|
Les verdures es troben en el segon nivell fonamental de la piràmide dels aliments. A més d’aportar micronutrients, aporten hidrats de carboni d’absorció lenta i fibra dietètica. S’haurien d’ingerir de cinc a sis porcions de verdura al dia; equivalent una porció de verdura a mitja tassa de vegetals verds cuinats, o enllaunats, a una patata o una pastanaga. |
||
| Característiques de les verdures: | ||
|
El color de les verdures indica el contingut d’alguna substància característica, el més habitual és que predomini el color verd a causa de la presència d’un pigment natural verd anomenat clorofil·la. La clorofil·la es pot veure afectada fàcilment per el pH de les substàncies de la planta i per aquesta raó pot variar el color des del verd oliva que revela l’existència de mitjans àcids fins el verd brillant dels mitjans alcalins (aquest és el cas dels pèsols i les mongetes verdes que amb l’ús de bicarbonat aconsegueixen colors més brillants). Alguns dels àcids presents en les verdures s’alliberen durant la cocció, particularment si es couen sense la tapadora. |
||
|
Si s’observen altres colors com el groc / taronja en fruites o verdures es deu a la presència de carotenoides, que es veuen afectats igualment mitjançant els processos de cocció o de canvis en el pH. El vermell / blau d’algunes fruites i verdures (com les Zarzamora i remolatxes) es deuen a la presència d’una substància química natural anomenada antocianines, pigment natural sensible als canvis de pH. Quan el pH és neutral, els pigments són de color porpra, en arribar a àcid, es posen de color vermell, i al arribar a un valor alcalí, blau. Tots aquests pigments són molt solubles en aigua. |
||
| Varietats de les verdures: | ||
| Segons el seu origen |
||
| Bulbs: colirrábanos, cebes, fonoll. | ||
| Brots: alfals. | ||
| Fulla: acedera, qualsevol varietat de col, enciam, espinac, bleda. | ||
| Inflorescència: carxofa, coliflor, bròquil. | ||
| Fruit: carbassó, tomàquet, pebrot, albergínia, cogombre. | ||
| Arrel: nap, pastanaga. | ||
| Llavors: pèsol, faves. | ||
| Talló: porro, espàrrec, api. | ||
| Tubercle: iuca, patates, rave. | ||
| Segons el seu contingut d’ hidrats de carboni |
||
| Existeixen en aquesta categoria tres grups depenent del contingut d’hidrats de carboni: | ||
| Grup A (gairebé) | ||
| Espinacs, albergínia, col, enciam, pebrot, tomàquet i carbassó. | ||
| Grup B (10% hidrats de carboni) | ||
| Carxofes, cebes, naps, porros, carbasses, pastanagues i remolatxa. | ||
| Grup C (fins un 20%) | ||
| Patates i blat de moro tendre. | ||

