Bolets Tòxics

Descripció dels bolets

Tipus de Bolets

Bolets més buscats

Fires de bolets

Recetpes de bolets

Més informació sobre els bolets

 

 

Comprar bolets

 

 

Bolet de pi (Hypholoma Fasciculare): Barret primer hemisfèric i després convex-aplanat, amb un mamelló obtús al centre. De groc-ocre fins a groc-sofre. Les làmines, juntes, estretes de groc fins a verd. El peu està buit de color groc i generalment escamós. La carn és groga olor desagradable. Sol créixer sobre els troncs. De la primavera fins la tardor. És força comú i és tòxic. hypholoma < grec: barret amb borles; fasciculare < llatí: en grups, en conjunts, en feixos.

Cualgra sanguínia (Russula Sanguinea): Primer hemisfèric i després convex-aplanat, lleugerament deprimit. Color malvaci o violaci, segons l’espècie. Pot tenir taques blanquinoses o groguenques. Té el marge estriat i el barret té 5-10 cm de diàmetre quan és adult. Les làmines són lliures. Boscos de coníferes, latifol.lis i llocs amb herva. Estiu-tardor. És tòxica en grans quantitats. russula < llatí: vermellosa; sanguinea < llatí: sanguínia.

Estrelletes (Geastrum Rufescens): Són gasteromicets semblants en alguns aspectes als pets de llop, tot i que no en la forma. De joves, tenen forma globular i, en madurar, s’obren formen de 5 a 7 braços arcuats més o menys vermellosos. En especial a les pinedes, tot i que poden trobar-se a altres indrets. Tardor. No té valor culinari. gê < grec: terra; ástron < grec: terra >> "estrella de terra"; rufescens < llatí: que es torna vermell.

Estrufària Verda (Stropharia Aeruginosa): El barret és primer hemisfèric i després convex-aplanat, recobert d’escames blanques que al marge formen una mena de collaret. És de color verdós. Les làmines són annexes, primer blanquinoses i després de color rosa. El peu és buit, de color blavós. Boscos de coníferes, latifol.lis i lloc amb herva. Estiu-tardor. No té valor culinari.

Farinera Borda (Amanita phalloides): Barret de 5-15 cm, primer hemisfèric, després convex i finalment estès, amb el marge llis incurvat. La cutícula, que és separable, és llisa i lluent, lubrificada en temps humit, i no presenta cap resta de vel. És de color verd oliva. Fong micorrizogen que viu en tota mena de boscos, en sòls preferentment silícics. Fructifica a l’estiu i a la tardor. És molt comú; es troba a la terra baixa i a la muntanya mitjana. És un bolet tòxic que pot provocar la mort amb la ingestió de només un exemplar. El seu consum causa una greu intoxicació de tipus ciclopeptídic, manifestada amb nàusees, còlics, vòmits i diarrea sanguinolenta i coleriforme, que apareixen de 6 a 18 hores.

Girgola d’olivera, matadona (Omphalotus olearius): Barret de 5-12 cm, primer convex, després estès i finalment infundibuliforme, amb el marge primer involut i després incurvat, que finalment es lacera. La cutícula, que és separable, és llisa, seca i setinada, de color groc ataronjat, bru ataronjat. Fong paràsit o saprotròfic que viu en soques i arrels d’oliveres, però també d’altres arbres i arbusts planifolis, com ara alzines, suros, roures, aladerns, estepes, etc. Fructifica a la tardor, generalment formant flotes, però també en forma isolada. Bolet tòxic, que pot produir forts trastorns gastrointestinals, que es manifesten amb vòmits, vertigen, dolors abdominals, pèrdua del coneixement i distensió muscular.

 

Mataparent (Boletus satanas): Barret molt gran, de 10-30 cm, gairebé esfèric de jove i després convex, amb el marge excedent, incurvat i ondulat. La cutícula, que no és separable, és seca i un xic vellutada, de color blanc-crem a gris pàl·lid. Fong micorrizògen que viu en clarianes dels boscos tèrmics de planifolis, associat amb roures, alzines i faigs, en sòls calcaris. Fructifica, de forma molt primerenca, a finals de l’estiu o a principis de la tardor, formant grups de pocs exemplars. És tòxic en cru i indigest un cop cuit, però de cap manera mortal. Produeix trastorns gastrointestinals.

 

Micena (Mycena Pura): Barret primer cònic-acampanat i després aplanat, d’uns 2-6 cm. Color entre el rosa i lila fins el grisaci. Marge grisós. Làmines sinuoses, amples, força espaiades i del mateix color que el barret. Peu primer ple i després buit, rígid. Boscos de latifol.lis i coníferes. Força comú. Estiu-tardor. És tòxica i lleugerament al.lucinògena.

 

Ou del diable (Phallus impudicus): Es desenvolupen a partir d’una estructura amb forma d’ou, d’uns 5 cm de diàmetre, de color blanc o gris. Quan s’obre, surt un receptacle cilíndric, amb forma fàl.lica, gruixut, blanc, buit, d’uns 10-20 cm d’alçària. En boscos i terrenys cultivats. Estiu-tardor. No té valor culinari, però tampoc sembla ser tòxic. phallus < llatí: fal.lus; impudicus < llatí: pestilent.

Peu de rata bord (Ramaria Formosa): Té la forma coral.lina típica de les ramàries (o clavàries). El tronc és blanc, amb ramificacions de color carn o vermell-ataronjat, amb ramificacions bifurcades de color groc llimona. Boscos de coníferes i latifol.lis. Estiu-tardor. És tòxica i pot originar greus diarrees. ramaria < ramus < llatí: branca; formosa < llatí: elegant, maca, ben feta.

 

Purgant (Ramaria Pallida): El tronc està molt ramificat. Les ramificacions són de color rosa-carn o rosa-violat, que passa a gris-violat en el fong adult. La carn és blanca, inodora i àcida. Boscos de coníferes i latifol.lis. Estiu-tardor. És tòxica i por originar fortes diarrees. ramaria < ramus < llatí: branca; pallida < llatí: pàl.lida.

Reig Bord groc (Amanita Citrina): Barret hemisfèric que tendeix a obrir-se, d’uns 4-10 cm. El seu color varia des del blanc fins al groc-verdós i està recorbert de restes de vel blanquinoses. Les làmines són blanques o groguenques i el peu és cilíndric i estilitzat, de color blanc o groguenc. Des de la primavera fins a la tardor en boscos de coníferes o de caducifol.lis. Pel que sembla, no és verinosa, però la seva ingestió no és recomanable per la seva mala olor i gust, així com perquè podria confondre’s amb altres amanites que sí que són verinoses. Amanita < Ámanos, nom d’una muntanya entre Cilícia i Síria on sembla que abundaven les amanites; citrina < color del cedre (gris-brunenc).

Rovelló de cabra (Lactarius torminosus): Barret de 4-10 cm, primer convex, després umbilicat i finalment infundibuliforme. El marge és involut i recobert de pèls molt abundants, de color blanc, que formen una mena de serrell. La cutícula és seca, de color rosa ataronjat o ocre vermellós. Fong micorrizògen que viu associat a bedolls. Fructifica a l’estiu i a la tardor. És comú a les comarques de muntanya, sobretot a la Cerdanya, al Ripollès i a la Garrotxa. Pelusa sobre el barret, és un bolet tòxic que pot produir trastorns gastrointestinals de certa importància.

Verderol, Canari, Groguet (Tricholoma Auratum): Tot ell és de color daurat. El seu barret és molsut. de 5-10 cm de diàmetre, groc daurat recobert de fibres brunes, sobre tot a la part central, on pren una coloració més fosca que la resta. Les làmines i el peu també són grocs. La carn és blanca. Boscos de coníferes, sobre terrenys silicis. Tardor. La Generalitat recomana no menjar aquesta bolet des d’intoxicacions al 2006. Hi ha d’altra gent i moltes guies antigues que el concidera bo. Tricholoma < grec: marge pelut; auratum < llatí: daurat.

 

 

Font: bolets.info