Descripció bolets

Per a la correcta identificació dels bolets cal examinar atentament les seves diferents parts. En el cas de les amanites i espècies d’aspecte semblant, és important comprovar la presència de la volva que de vegades queda tapada per la fullaraca.

No tots els bolets consten de totes les parts indicades en aquest esquema; hi ha moltes espècies que no tenen volva ni anell i d’altres no tenen làmines. N’hi ha també de formes bastant diferents a les indicades.
Així per exemple, els camperols tenen anell, però no volva; els rovellons i les puagres no tenen ni anell ni volva; els siurenys no tenen làmines, sinó tubs. Quant a la forma, els peus de rata són ben diferents de la majoria de bolets.

Cal examinar atentament les característiques morfològiques dels bolets per poder-ne identificar correctament les espècies.

Els bolets són l’òrgan reproductor dels micel•lis que constitueixen els fongs. Els fongs transformen les restes de la matèria orgànica d’animals i plantes en substàncies aprofitables pels vegetals.

A més, els micel·lis desl fongs formen part de l’estructura del sòl, que és el suport imprescindible per desenvolupament de la vida vegetal i, per extensió, de tota mena de vida. Hi ha diverses classes de bolets. Uns són tòxics, d’altres comestibles.

La majoria no tenen cap interès culinari.

Es coneix amb el nom de bolets, comunament, la part aèria i visible dels fongs, la qual té per missió més important la creació i difusió de les espores, que són els elements que permetran la reproducció de l’espècie.

Els bolets són de mides molt diverses: alguns a penes són visibles, mentre que d’altres poden arribar a mesurar més de mig metre com, per exemple, alguns pets de llop gegants.
Presenten formes molt variades, que recorden un paraigua, un embut, una porra o un corall; n’hi ha també de forma aplanada, com un botó, o esfèrica, com una pilota.

Poden tenir colors molt diversos, de vegades bastant atractius.

La millor manera de collir bolets és tallant-los amb un ganivet arran de terra. No cal remoure la fullaraca amb rasclets, ja que els micel•lis es localitzen a les capes superficials del sòl i si es malmeten provoquen la mort del bolet. Allà, ja no tornarà a haver-hi bolets.

• Recolliu els bolets en cistells i no es bosses de plàstic. D’aquesta manera les partícules generatives dels bolets - les espores- són recuperades pel bosc.

• Agafeu només els bolets que identifiqueu sense cap mena de dubtes.

• Els bolets que no hagueu d’agafar, deixeu-los estar, no els trenqueu ni els arrenqueu

• No remeneu la fullaraca amb cap eina ja que perjudica el bosc i els bolets.

• Si són molt petits, no els agafeu, no tenen sabor.

• Per collir un bolet és bo tallar-lo al peu amb un ganivet, sense emportar-se terra ni els micelis

• A mesura que recolliu bolets, ressembreu el bosc.

• No agafeu ni esclafeu cap bolet que no es conegui.