Tot sobre els bolets
Com cada tardor, molta gent agafa el cistell i s’endinsa als boscos per buscar, collir o ’caçar’ bolets. A Catalunya n’hi ha més de mil cinc-centes espècies diferents, però per collir-ne els més preuats, cal estar ben informat.
Fires de bolets
Recetpes de bolets
Comprar bolets
Cada any, amb el començament de la tardor arriba la temporada boletaire. De bolets -que en realitat són els aparells esporífers de diversos fongs -, però, no sempre se’n fan. Perquè n’hi hagi calen certes condicions meteorològiques, com ara que plogui unes quantes setmanes abans, ja que els bolets necessiten humitat.
Els experts en micologia afirmen que a casa nostra hi ha més de mil cinc-centes espècies diferents de bolets, entre els quals destaca el rovelló, també anomenat esclata-sang i vinader, el bolet estrella dels ’caçadors’ de bolets. El més saborós és, però, l’ou de reig, dit també monjola i oriol. És més escàs que el rovelló i molt fàcil de cuinar, ja que fins i tot es pot menjar cru. Altres espècies populars són els ceps (Boletus edulis), que es poden menjar tant si frescos com assecats; les llenegues negres (Hygrophorus latitabundus), ideals per acompanyar els guisats; els rossinyols, (Cantharellus cibarius), de color grogenc; els cama-grocs (Cantharellus lutescens), que creix en grups nombrosos; els fredolics, també molt gustosos, o la tòfona negra (Tuber melanosporum), d’aroma excel·lent, que viu sota terra.
Bolets mortals
No tots els bolets que habiten al bosc són, però, comestibles. Alguns simplement perquè tenen mal gust, i d’altres perquè contenen metzines, que en alguns casos poden ésser mortals. El cortinari metzinós, per exemple, un bolet de barret convex viscós o sec i color ataronjat, no és comestible, com la farinera borda, de capell verdós i cama clara, coneguda també pel nom llatí d’’Amanita phalloides’. De tòxics, que podrien causar la mort, el més identificable és el reig bord o ’Amanita muscaria’, de gran bellesa pel color vermell intens i amb taques blanques del barret, però especialment nociu i al·lucinogen.
Consells per ser un bon boletaire
Per no malmetre l’entorn natural, cal abstenir-se de fer foc, d’entrar amb vehicles als boscos, de fer malbé la vegetació o d’escarbotar la terra. Es recomana no aixafar ni agafar els bolets que no es coneixen, dur un ganivet per tallar el bolet -en comptes d’arrencar-lo d’arrel-, així com un bon cistell, que deixa caure a terra les espores, i això assegura la supervivència de les espècies recol·lectades.
Com collir els bolets
* Recolliu els bolets en cistells i no es bosses de plàstic. D’aquesta manera les partícules generatives dels bolets - les espores- són recuperades pel bosc.
* Agafeu només els bolets que identifiqueu sense cap mena de dubtes.
* Els bolets que no hagueu d’agafar, deixeu-los estar, no els trenqueu ni els arrenqueu
* No remeneu la fullaraca amb cap eina ja que perjudica el bosc i els bolets.
* Si són molt petits, no els agafeu, no tenen sabor.
* Per collir un bolet és bo tallar-lo al peu amb un ganivet, sense emportar-se terra ni els micelis
* A mesura que recolliu bolets, ressembreu el bosc.
No agafeu ni esclafeu cap bolet que no es conegui.
Consells per prevenir accidents
Poseu al cistell únicament aquells bolets comestibles que identifiqueu sense cap mena de dubte. No us refieu mai de les proves casolanes com ara l’ennegriment del gra d’all o de la cullereta de plata.
Si creieu que heu menjat bolets tòxics, presenteu-vos al centre sanitari pés proper.
Protecció de l’entorn natural
En totes les activitats desenvolupades al medi natural hem de respectar i, fins i tot, protegir en la mesura de les nostres possibilitats l’entorn que ens envolta.
* No encengueu foc.
* Compte amb les cigarretes.
* Procureu no malmetre l’entorn natural amb els cotxes o les motos.
* Respecteu les prohibicions d’accés motoritzat al medi natural.
* No deixeu les escombraries al bosc.
* Recolliu-les i emporteu-vos-les.
Recomanacions sanitàries
Com podem distingir els bolets comestibles dels verinosos
No hi ha regles ni proves generals per distingir els bolets tòxics dels comestibles. L’única forma d’assegurar-se que un bolet és comestible o no, és mitjançant la correcta identificació de l’espècie, això s’aconsegueix gràcies al coneixement i l’experiència.
Les tradicions populars de comprovació de la toxicitat dels bolets, com ara les proves de l’ennegriment del gra d’all o la patata, o la de la cullereta de plata, són falses.
És fals que els bolets menjats pels cargols, o altres animals, no són tòxics; els bolets, com altres plantes, poden ser tòxics per a l’home i no ser-ho per als cargols o altres animals.
Com actuar en cas de sospita d’intoxicació
Davant dels primers símptomes, s’ha d’anar immediatament a un centre hospitalari perquè la persona afectada rebi el tractament mèdic adequat. Convé portar-hi les restes que es tinguin dels bolets, ja sigui els trossos que s’ha eliminat en netejar-los o els bolets cuits que hagin sobrat. Això permetrà als especialistes identificar l’espècie que ha provocat la intoxicació i facilitarà l’aplicació del tractament més eficaç.
Quan són unes quantes persones les que han menjat els bolets, les que no presenten símptomes d’intoxicació cal que també rebin assistència mèdica, ja que és probable que també hagin ingerit bolets tòxics
Els símptomes d’intoxicació varien segons l’espècie que l’ha produïda. Es poden presentar un o alguns d’aquests símptomes: forts dolors d’estómac, suor freda, vòmits dolorosos i continuats, diarrees fètides i abundants, vertigen, postracció total, deliris, períodes alternatius de crisi i de calma. Els símptomes característics de cada espècie es descriuen en comentar els principals bolets tòxics.
Els primers símptomes es poden presentar al cap de poca estona d’haver menjat els bolets (normalment entre mitja hora i tres hores) o aparèixer passades algunes hores. Les intoxicacions més greus, en particular la causada per la farinera borda (Amanita phalloides), es manifesten després d’unes 8 o 10 hores, de vegades més; per tant, el fet que els símptomes triguin a presentar-se és un indici que la intoxicació pot ser molt perillosa.
Als primers símptomes d’intoxicació, per poc importants que semblin, s’ha d’anar immediatament a un centre sanitari. L’eficàcia del tractament depèn, en bona part, de la rapidesa amb que s’actuï.
Consells de precaució i seguretat
Cal tenir precaució i prudència al bosc per evitar perdre-us. Us oferim un seguit de recomanacions que caldria tenir molt presents a l’hora d’anar a la muntanya a buscar bolets:
* Cal planificar bé l’excursió.
* Abans de sortir, tingueu en compte l’estat del temps. Si el pronòstic no és bo, desistiu d’anar a buscar bolets. Recordeu que, a la muntanya, les condicions meteorològiques poden empitjorar de forma sobtada.
* Adeqüeu el vostre equipament (roba, calçat...) a l’activitat. Es recomana anar al bosc amb roba vistosa, de colors vius -com el taronja o el groc-, perquè facilita la localització en cas de pèrdua.
* És recomanable portar una mica de menjar, com fruita seca, aigua i un telèfon mòbil. Per anar a collir bolets, és millor no anar sol.
* Heu de conèixer la zona on buscareu els bolets, així com les seves vies d’accés. És bo prendre punts de referència per orientar-vos -són bons punts de referència, per exemple, el lloc on heu estacionat el cotxe, una línia elèctrica o un rierol d’aigua-.
* No apureu el temps de l’activitat. Dins del temps total que hi penseu dedicar, comptabilitzeu també el temps que trigareu a fer el camí de tornada, perquè no hagueu de marxar quan fosquegi.
* En cas de necessitat, truqueu als equips d’emergències, a través del telèfon 112. Un cop comunicada la vostra posició, no us mogueu del lloc fins que no contacteu amb el personal de recerca.
Font: Gencat